martes, 30 de octubre de 2007

TANCAR LA BOTIGUETA

Revista Entreacte, núm. 148, juny 2007

Dins la lamentable programació de les televisions tant públiques com privades, ja siguin d’àmbit local, autonòmic o estatal, hi ha un programa que em va cridar l’atenció: “Cambio Radical”, d’Antena 3. La proposta és senzilla: agafen unes persones que no estan contentes amb el seu aspecte físic i les “segresten” durant dos mesos per fer-les fer exercici, dieta i operacions de cirurgia plàstica. El programa és del tot denigrant envers aquests “concursants”. Però, passada una estona, pensava... ¿i si en comptes de tallar amb bisturí persones com si fossin bens a l’escorxador ho féssim amb el nostre teatre? Sí!! Un canvi radical de l’escena catalana!! Imaginin-se vostès: tallar allà on hi sobra, farcir allà on és buit, tensar tot allò caigut, extreure allò enquistat, liposuccionar allà on fa massa temps que alguns hi reposen... El resultat podria ser magnífic: un nou teatre, alliberat de persones “eternes” i de propostes tranuitades i de poc interès. Un teatre jove, ferm, amb empenta i amb medis. Fins i tot el públic podria tornar a les nostres sales buides! Però, per desgràcia, sé del cert que a casa nostra patim allò que tan bé va descriure Erich Fromm, un dels més destacats membres de la importantíssima Escola de Frankfurt, al seu llibre La por a la llibertat, on col·loca la llibertat de l’home en lluita contra sí mateix i la societat. Fromm escriu: “El problema que tenim avui dia és el de crear una organització de les forces econòmiques i socials capaç de fer l’home l’amo d’aquestes forces i no el seu esclau”. Pel que sembla al nostre teatre en tenim massa, d’esclaus! L’organització de les forces econòmiques i socials del nostre teatre no desitgen la llibertat ni el canvi sinó la concentració del seu poder, gairebé absolut, i l’immobilisme. Diríem que tenen por al canvi i a la llibertat, però no a la pròpia sinó a l’aliena: si l’espectador tingués la possibilitat, el dret, d’escollir què vol veure, en un ventall ample de sales, propostes i professionals de l’escena, potser aquells que tan fort s’arrapen a la situació actual es veurien forçats a tancar la botigueta! Però senyors: no tinguin por, les coses canvien, és llei de vida. Ja és hora de tancar la botigueta i crear un pla viable i democràtic de veritable desenvolupament per a tothom. I llegeixin Fromm un xic més, és força recomanable: “No progresses millorant allò que ja és fet, sinó esforçant-te per realitzar allò que encara queda per fer”. I si Fromm és un referent massa llunyà sempre els hi quedarà Espriu:

“Hem estimat la terra
i el nostre somni de la nova casa
alçada en el solar de la llibertat”.